Ramon Térmens: ''S'ha d'intentar aprendre l'idioma del país i barrejar-se amb la seva cultura, sense perdre les teves arrels''

He tingut l'ocasió de parlar amb el director de la pel·lícula 'Catalunya Über Alles', Ramon Térmens. Aquest home de 36 anys va néixer ara fa 36 anys a Bellmunt de Segarra (Lleida). És llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Va estudiar direcció cinematogràfica al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya. Va debutar com a coguionista i codirector ''Joves'' (2005), premiada amb 3 Premis Ciutat de Barcelona. Aquí us deixo l'entrevista:

P:Com a director de cine, quin punt de vista en tens sobre el cinema en català i la indústria cinematogràfica catalana?
R: És una pregunta molt complexa i de difícil resposta. El que pugui dir em temo que serà molt parcial i incomplert. Si ve la producció crec que està millor respecte al 2003, any que vaig rodar la meva primera pel·lícula en català ("Joves"), el problema continua estant en la distribució i l'exhibició. Hi ha circuits que no volen saber res d'exhibir pel·lícules en català i aquest perjudici ens fa molt mal.

P: En la teva última pel·lícula ("Catalunya Über Alles") parles molt sobre l'adaptació de persones a la societat, per què?
R: Perquè crec que ara més que mai està en joc el tipus de societat que volem construir. El món ha canviat completament i en molt poc temps. Potser ha arribat el moment de parar un moment i reflexionar. Es parla molt de "crisi de valors" però no es posa contingut a la fórmula. Hem de tornar a reivindicar els drets humans i el respecte per totes les cultures perquè correm el perill de caure en la paradoxa que en el segle de màxim esplendor de la tecnologia i la comunicació, creem a la vegada societats tancades i fonamentades en la por a l'altre.

P: Quin consell els hi donaries els immigrants que arriben d'un altre país sense conèixer res de la cultura i tradició catalana?
R: No els hi donaria cap consell perquè no sóc ningú per donar-ne. Puc parlar del que he fet jo quan he hagut de marxar a una altra país per qüestions de feina (concretament els USA), que és intentar aprendre l'idioma del país (en el meu cas anglès) i barrejar-me en la seva cultura de la millor forma possible, sense que això signifiqui perdre les meves arrels.

P:Tenen els immigrants tan problemes per a trobar feina com el personatge de la pel·lícula?
R: Ara mateix, amb més de 5 milions de parats en tot l'estat, ja no és un problema de ser immigrant o no, gairebé es podria dir que la feina és un "be de luxe".

P: És la llengua un fet que dificulti la correcta adaptació a la vida social catalana?
R: Absolutament no, o almenys no hauria de ser-ho. Potser els que acaben d'arribar poden tenir una mica més de problemes, però en tindrien igual si arribessin a Alemanya o a Suïssa. De ben segur que les segones generacions ja no en tindran cap.

P:El català està realment en perill?
R: Depèn de nosaltres. Hem de fer una defensa de la nostra llengua si ens ataquen. Això és indiscutible. Els hi devem als nostres avis que durant 40 anys la van mantenir viva a pesar dels intents d'eliminar-la del mapa. L'ideal seria que aquesta defensa no fos necessària perquè seria senyal d'estar normalitzats, però no hi ha manera. Jo mateix he patit molta discriminació pel fet de rodar en català, no vull semblar victimista, simplement constato fets.

Això és tot, moltes gràcies Ramon!