''No es pot aprendre la llengua d'algú que et menysprea''

El Mohamed neix a Tànger, el 1992. L'any 2006 decideixen venir cap a Catalunya, fugint de la pobresa del Marroc. El Mohamed parlava l'àrab i el tamazight, i de sobte es va trobar que hauria de conèixer dos idiomes més, el català i el castellà; si volia ser acceptat per la societat.

Aquest procés d'aprenentatge lingüístic l'han hagut de superar moltíssims estrangers en els últims anys, i la pregunta que em faig és si tots ho aconsegueixen. Des de la Generalitat la consigna és clara: s'ha de tenir un mínim de català per realitzar els tràmits burocràtics d'aquest organisme. Amb el 'Pacte Nacional per a la Immigració', el màxim òrgan executiu català promou l'ús de la llengua pròpia a les associacions d'immigrants; les qual davant aquesta 'imposició' van acabar adoptant dues postures diferents: o bé refusar el pacte ( tal i com van fer les federacions de l'Equador, Bolívia i la d'Associacions Americanes ), tot defensant el paper del castellà en la societat catalana; o bé acceptar-lo, com ara la federació del Perú. Les associacions de països africans es van decantar més a favor d'acceptar el pacte ja que no els afecta tant l'elecció, degut a que no coneixen cap de les dues llengües. I bé, encara que la llei reflecteixi que la Generalitat no pot exigir l'ús del català a aquestes federacions, sembla clar que això és necessari pel bé de la nostra llengua, abocada a perdre's entre la gent nouvinguda, degut a que la majoria dels col·lectius immigrants no es molestarien en conèixer-la.

Em replantejo la qüestió de que si aquesta integració és possible. Segons el catedràtic de psicologia evolutiva de la Universitat de Girona, Ignasi Vila, considera que la integració en una societat, i l'aprenentatge de l'idioms es complementen: '' No es pot aprendre la llengua d'algú que et desprecia, però tampoc es pot pensar que la clau de la integració sigui l'aprenentatge de la llengua ''.

Per una altra banda queda bastant clar també que en aquelles zones on hi ha una pressió social catalana més forta (amb gent nacionalista i independentista, i menys compatriotes), els estrangers tenen un coneixement superior del català, per tractat d'encaixar més en aquesta societat.

Miraré de seguir trobant respostes a les meves inquietuds culturals...