Amb aquesta frase responia el jove Hazzedine Hanane (Marroc) a la meva pregunta sobre com veia que les nenes àrabs hagin de dur el vel. Clar i català. Bé, marroquí ... Això va ser durant la meva última visita a l'Aula d'Acollida a l'IES Guinovarda de Piera. Aquest cop vaig tenir l'oportunitat de poder parlar amb la professora d'aquests joves nouvinguts, la Georgina. Aquesta llicenciada en Economia i a qui li està agradant moltíssim aquest nou repte dins de l'ensenyança, va reconèixer que el projecte de l'Aula d'Acollida o Aula Oberta és quelcom '' essencial i enriquidor '' pels nens estrangers i que per desgràcia no està plenament estès per la xarxa d'instituts catalans.
Vaig poder tornar a veure la Maria Fernanda (Perú), el José Rafael (Rep.Dominicana), i els germans Hanane (Marroc); i vaig conèixer la Mariam i la Omaima (Argelia) i l'Erickson (Puerto Rico). Nens d'orígens tan llunyans en el nostre petit poble català aprenent la nostra llengua. Em va sorprendre la bona capacitat lectora de la Maria, que porta pocs mesos aquí, estranyada cada cop que, mentre llegia, es trobava paraules del tipus mirallets, saris o metgessa. Després tots, i individualment, feien les activitats en rigorós silenci, probablement cohibits per la meva visita.
Tal i com també m'indicava el meu ajudant, el Jordi; notava que els dos centre-americans eren més reservats que la resta, i que els costava déu i ajuda concentrar-se. Tots els altres participaven sense problemes en la dinàmica de la classe, i malgrat que s'ajudaven de tant en tant d'alguna paraula en castellà, s'intentaven expressar en català, a diferència dels caribenys.
Tots coincidien en la resposta quan els vaig preguntar què era el que més trobaven a faltar del seu passat: els amics. El José Rafael va parar més atenció llavors a les meves preguntes, arrancant-se a parlar i dient-me que '' els meus amics de San Cristóbal ara deuen estar fent batxillerat ''´, i és que a República Dominicana només hi ha dos anys d'ensenyança secundària, però tanmateix tenen quatre anys de batxillerat.
Va arribar el moment de marxar. El dia abans havien fet un examen i la Georgina es disposava a donar les notes. Esperem que hagin tret bones notes a català, les mateixaes que cada un d'ells van treure en valentia a l'hora d'emprendre aquest viatge amb les nostres terres com a destinació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario