Aquesta és la gran diferència entre dos ciutats com Madrid i Barcelona, amb unes xifres d'immigrants semblants. A la capital espanyola, trobem que el lloc d'origen més freqüent entre els nouvinguts és Sud-Amèrica, els quals opten per aquesta ciutat per la més fàcil adaptació degut a que ja coneixen l'idioma; mentre que a la ciutat comtal el major nombre d'immigrants prové del nord d'Àfrica, de la zona del Nador. La situació de bilingüisme que es dóna a Catalunya fa que els immigrants sud-americans s'ho repensin a l'hora de venir, sabent que l'adaptació serà més costosa aquí que no a Madrid. És per això, que els africans - molts d'ells marroquins - s'estimen més venir aquí, on no coneixen cap dels dos idiomes, però on segurament poden trobar més ofertes laborals (si més no, abans de la crisi). El que ens trobem aquí és que moltes vegades aquests nouvinguts no s'acaben d'integrar plenament en la nostre societat catalana, no acaben d'exercir els seus drets i deures com a ciutadans, i això els duu en moltes ocasions a l'aïllament i a adoptar una postura de silenci a la societat.Molta gent pensa que els estrangers que provenen d'aquestes zones del nord d'Àfrica només es relacionen entre ells, però el cert és que el nivell d'associacionisme entre individus del Magreb no és molt alt.
En definitiva puc afirmar, basant-me en els testimonis de tot el seguit de persones que he anat coneixent que provenen de fora dels nostres territoris, que la llengua pot suposar un greuge important a l'hora de dur a terme una correcta adaptació a la societat on arriben. Encara que amb ajuda tots ho poden aconseguir.
''Si necessites una mà, recorda que jo en tinc dues ''
San Agustí (354-430) Bisbe i filòsof
No hay comentarios:
Publicar un comentario